1.Aquestes balances confirmen que el dèficit fiscal de Catalunya és excessiu (gairebé el 9% del PIB de Catalunya i 15.000 milions d’euros el 2005) i els Països Catalans són els més solidaris de l’Estat.

2.Sigui quin sigui el criteri que s’utilitza, els Països Catalans estan en els quatre primers llocs del rànking de solidaritat.

3.Quan el criteri que s’utilitza és el de càrrega-benefici, Madrid és la comunitat que té el dèficit fiscal més elevat. Això era d’esperar donat que aquest criteri beneficia a les capitals d’estat, a l’imputar la despesa pública efectuada pels ministeris centrals a tots els ciutadans independentment del territori on estan localitzats aquests serveis.

4.Quan el criteri que s’utilitza és el del flux monetari, Madrid passa a ocupar el quart lloc en el rànking de dèficit fiscal en % del PIB, per darrere de les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià.

5. L’argument utilitzat per l'Estat per justificar aquestes dades: les comunitats amb major dèficit fiscal són les de major renda per càpita i per tant el sistema és distributiu. Això no és cert. Catalunya és la quarta comunitat autònoma en PIB per càpita, les Illes Balears la setena i el País Valencià la tretzena i en canvi ocupen els tres primers llocs del rànking de dèficit fiscal. Hi ha comunitats autònomes amb un PIB per càpita superior a la mitjana espanyola com Aragó, Cantàbria o La Rioja que són receptores netes de fons de solidaritat (tenen superàvit fiscal). El sistema no segueix cap pauta racional i és manifestament injust. El cas del País Valencià és flagrant. No té cap justificació redistributiva que el País Valencià tingui dèficit fiscal, amb un PIB per càpita inferior a la mitjana espanyola (el 89% de la mitjana).

Us adjuntem el document resum amb els resultats de les balances fiscals, i la metodologia que ha inspirat els càlculs, pactada per una comissió d'experts de l'Instituto de Estudios Fiscales.

El grup d’experts nomenat pel departament d’Economia i Finances ha actualitzat per al període 2002-2005 els càlculs de la balança fiscal de Catalunya amb l’Estat. Els resultats confirmen el que ja havien avançat altres estimacions, com les de la Fundació Irla. Així, el dèficit fiscal de Catalunya l’any 2005 s’apropa al 10% del PIB de Catalunya (9,8% del PIB segons el grup d’experts, 10,2% del PIB segons la Fundació Irla). En la mitjana del període 2002-2005, les dues estimacions coincideixen totalment: el dèficit fiscal de Catalunya ha estat en mitjana del 9% del PIB.

El dèficit fiscal està doncs desbocat i assoleix xifres rècord. Cal recordar que el mateix grup d’experts va estimar en un 7,6% del PIB el dèficit fiscal de Catalunya en mitjana del període 1986-2001.

Les xifres del dèficit per al període 2002-2005 signifiquen que de cada deu euros que es produeixen cada any a Catalunya, un euro és una aportació neta sense contrapartides al finançament d’Espanya. De cada tres euros que es paguen en impostos i cotitzacions socials, un no torna en forma de despesa, inversió pública o pensions. I quan se n’exclou la Seguretat Social, la situació és encara més escandalosa: de cada dos euros que es paguen en impostos, un no torna mai.

El passat 17 de desembre, la Fundació Irla va presentar una estimació de la balança fiscal de Catalunya pel període 1995-2005. Aquesta estimació utilitza les dades de FUNCAS i el mètode del flux monetari, com l'estimació que l'Observatori del Finançament de Catalunya va oferir en primícia el passat juliol. La diferència és que l'estudi de la Fundació Irla neutralitza l'efecte dels superàvits i dèficits públics. Segons l'estudi de la Irla, l’any 2005 el dèficit fiscal de Catalunya es va situar en 18.595 milions d’euros, el que equival a 2.622 euros per habitant. Aquest dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat espanyol va equivaldre al 10,2% del PIB de l’economia catalana.

A més, l'Estudi de la Irla, en presentar una sèrie homogènia d'onze anys, permet analitzar l'evolució del dèficit fiscal de Catalunya. Aquest que el 1995 era del 6,8% del PIB no ha parat de crèixer fins a situar-se al nivell rècord del 10,2% del PIB el 2005. Cal destacar que la reforma del finançament pactada entre CiU i PP el 2001, no només no va reduir el dèficit fiscal sinó que aquest s'ha disparat els darrers anys.

Us adjuntem la sèrie completa publicada pel diari Avui i pel diari El Punt.

Aquesta setmana s'ha presentat una estimació de les balances fiscals dels professors Ramón Barberán i Ezequiel Uriel per a la Fundació BBVA. És positiu que el món acadèmic tingui accés a les dades per fer aquests estudis. Ara bé, en aquest cas, els investigadors escollits han realitzat una estimació esbiaixada. Així, per mandat parlamentari, l'Institut d'Estudis Fiscals va proposar dues metodologies per fer el càlcul: l'enfocament del flux monetari i el de la càrrega-benefici.

Des de Catalunya sempre s'ha defensat que la més adequada és la del flux monetari perquè atribueix la despesa al territori on aquesta es localitza, en canvi la de la càrrega-benefici imputa a tot el territori espanyol molta despesa de la capital de l'Estat. Barberán i Uriel han optat per utilitzar exclusivament aquesta darrera. Així, han subestimat el dèficit fiscal de Catalunya i sobreestimat el de la Comunitat de Madrid.

Segons aquest estudi, per al període 2001-2005, el dèficit fiscal de Catalunya va ser de 1.489 euros anuals per càpita. Aquestes xifres són una mitjana de tot el període. No s'ha facilitat encara la dada del darrer any (2005), que serà més alta. Aquesta xifra que no s'ha fet pública s'hauria de comparar amb l'estimació del dèficit fiscal per a Catalunya, segons l'enfocament del flux monetari a partir de les dades de Funcas que va fer l'economista Jordi Pons per a l'Observatori del Finançament de Catalunya i que dóna un dèficit fiscal de 2.704 euros per càpita (19.177 milions d'euros en total). Aquesta és la metodologia que reflecteix millor l'impacte econòmic de l'actuació del sector públic sobre el territori.

Fins l’any 2003 la Fundación de las Cajas de Ahorros Confederadas (FUNCAS) en la seva publicació anual Balance económico regional (autonomías y provincias) presentava una estimació de les balances fiscals de les CCAA espanyoles. Això no obstant, a partir de l’any 2004, emprant excuses de mal pagador, van decidir no recollir en l’esmentada publicació el càlcul de les balances fiscals.

Malgrat això, amb la informació contemplada en la publicació corresponent a l’any 2005, des de l’Observatori del Finançament de Catalunya (OFC) ha estat possible fer un càlcul de les balances fiscals de les diferents regions espanyoles. Segons les nostres estimacions, l’any 2005 el dèficit fiscal de Catalunya es va situar en 19.176,6 milions d’euros, el que equival a 2.704 euros per habitant. Aquest dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat espanyol equival al 10,5% del PIB de l’economia catalana.

En el fitxer adjunt es pot consultar el dèficit o el superàvit fiscal de totes les regions espanyoles corresponent a l’any 2005. S’ha de tenir en compte que en el cas de Madrid una gran part de la despesa no territorialitzable de l’Estat (per exemple, el sou de tots els funcionaris de l’Estat que treballen a Madrid) repartida entre les diferents CCAA s’executa en aquesta comunitat. En el cas que aquesta despesa pública repartida proporcionalment entre tots els espanyols, però executada a Madrid, es computés com a despesa pública a la capital de l’Estat espanyol el seu dèficit fiscal es reduiria de manera molt considerable. En aquest supòsit, que al nostre entendre seria el correcte, el dèficit fiscal de Catalunya l’any 2005 encara hauria estat més elevat que els anteriorment esmentats 19.176,6 milions d’euros.