El secretari general d'ERC, Joan Ridao va denunciar a finals de juliol l’estat d’execució de les inversions previstes a la disposició addicional tercera de l’Estatut i ja pressupostades. Així, fins al maig només s’havien licitat el 21’4%. Si el ritme d'execució no s'accelera podria donar-se la paradoxa que el 2008 fos pitjor en aquest capítol que abans de l’acord aconseguit sobre la disposició addicional tercera.

El passat 18 d’octubre el Boletín Oficial de las Cortes Generales (pàgs. 429 a 439, que s’adjunten) recull les esmenes a la totalitat que els diferents grups polítics han presentat al Projecte de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2008. Pel que fa a l’aplicació de la disposició addicional tercera de l’Estatut, relativa a les inversions que l’Estat ha d’efectuar a Catalunya en els propers set anys, malgrat l’acord Solbes-Castells per definir la seva metodologia (que ha estat durament criticada per l’OFC en l’entrada “L’Estat segueix sense complir amb les infraestructures”), els grups de CiU i ERC al Congrés dels Diputats han fonamentat part de la seva esmena a la totalitat en l’incompliment per part de l’Estat de l’esmentada disposició addicional. Així, la posició de CiU es pot consultar a la pàgina 429 del text que us adjuntem i la d’ERC, molt ben fonamentada tècnicament i amb una gran solidesa argumental, es troba en les pàgines 432-434. En canvi, ICV defensa, conjuntament amb Izquierda Unida, que l’Estat compleix amb la disposició addicional tercera de l’Estatut. I el que és més greu, demanen que el Fons de Compensació Interterritorial (FCI) augmenti en un 10%, fet que perjudicaria a Catalunya, ja que la disposició addicional tercera de l’Estatut diu que al calcular les inversions en infraestructures a Catalunya s’ha d’excloure el FCI (pàg. 431). I no es pot oblidar que finalment ICV va decidir no votar a favor de les esmenes a l totalitat al Projecte de Pressupostos Generals de l’Estat, cosa que sí que van fer CiU i ERC. Finalment, el PP conclou (en quin món viu aquesta gent?) que Catalunya és la gran beneficiada de les inversions de l’Estat, mentre que la principal perjudicada és la Comunitat de Madrid (pàg. 439).

El setembre de l’any passat, poques setmanes abans de les eleccions al Parlament de Catalunya, el conseller Castells ens va garantir que la inversió de l’Estat a Catalunya prevista en els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) per a l’any 2007 era molt satisfactòria i complia fil per randa amb el que estableix la disposició addicional tercera de l’Estatut, que contempla que la inversió en infraestructures que l’Estat ha d’efectuar a Catalunya durant set anys s’ha d’equiparar al pes de l’economia catalana en el PIB del conjunt de l’Estat.

Des de l’Observatori del Finançament de Catalunya, així com diferents partits polítics (ERC i CiU) i agents socials com la Cambra de Comerç de Barcelona, es va qüestionar l’acord assolit i el temps ens ha donat la raó, atès que fa uns dies l’anomenat pacte Solbes-Castells ha confirmat que la inversió contemplada en els PGE del 2007 no complia ni amb la lletra ni amb l’esperit de l’Estatut (sens dubte, si no s’haguessin aixecat aquestes veus crítiques amb la inversió pressupostada a Catalunya l’any anterior amb tota probabilitat no s’hagués negociat un nou acord aquest any).

L’acord assolit per aplicar la disposició addicional tercera del Estatut representa una millora respecte a la interpretació feta l’any anterior, però té molts punts febles. S’ha de reconèixer que pot proporcionar més inversions a Catalunya que la metodologia aplicada en els PGE-2007 i que contempla una sèrie de clàusules per garantir el grau de regionalització de la inversió pública i, sobretot, el seu grau d’execució. Això no obstant, malgrat que des de l’Observatori del Finançament de Catalunya es fa una valoració positiva de la millora aconseguida (en una negociació les dues part han de cedir, malgrat que molts catalans ja pensàvem que havíem cedit molt a l’acceptar un Estatut de fireta), opinem que segueix sense complir-se la disposició addicional tercera del Estatut, que no es pot oblidar que és una llei orgànica de l’Estat.

Així, segons el Projecte dels PGE del 2008 Catalunya rebrà el 14,9% de la inversió regionalitzable que efectuarà l’Estat a les comunitats autònomes. L’esforç inversor realitzat directament per l’Estat a Catalunya augmentarà respecte al 2007 (amb una inversió pressupostada del 13,9%), tot i que es queda molt lluny del pes de l’economia catalana en el conjunt de l’Estat (18,72% segons les darreres dades de l’INE). Aquest increment s’explica pel fet que l’any passat es va considerar que la disposició addicional tercera de l’Estatut sols feia referència a les inversions dels ministeris de Foment i Medi Ambient, mentre que enguany s’ha canviat el criteri a l’incloure totes les inversions de caràcter econòmic, deixant fora de manera arbitrària les infraestructures socials (tan arbitrari com fou, i ara es reconeix, incloure l’any passat únicament les inversions de Foment i Medi Ambient).

A l’incloure en el còmput, en compliment del pacte assolit per Solbes i Castells, les transferències de capital, l’abonament total del preu, els peatges (no queda clar si per rescatar-los, pagar compensacions a les concessionàries o fer efectius els peatges a l’ombra) i les partides pendents d’assignar (queden per assignar 722,8 milions d’euros!!!) s’assoleix artificialment el 18,72% de la base de càlcul acordada.

En tot cas, en la nostra opinió no s’ajusta al text estatutari incloure aquestes partides per arrodonir les xifres i donar la sensació, errònia i potser malintencionada, que es compleix allò que contempla la disposició addicional tercera de l’Estatut.

L'acord Solbes-Castells reconeix un deute de 827 M€ de l’any 2007 (tot i que per l'Observatori del Finançament de Catalunya, la xifra correcta de deute del 2007 seria 1.065 M€) que ha de compensar-se entre els anys 2008 i 2009. De moment el primer any no en rebrem ni un miserable euro (en teoria “ja ho trobarem” el 2009, potser quan el Tribunal Constitucional hagi anul·lat la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut i no calgui pagar aquest deute???).

D’altra banda, una de les clàusules de l’acord assenyala que el grau d’execució de les inversions a Catalunya com a mínim haurà de ser igual a la mitjana espanyola, que tradicionalment ha estat superior a la catalana i s’ha situat al voltant del 85% de les inversions pressupostades. Per tant, implícitament, s’accepta que estem disposats a perdre aproximadament un 15% de la xifra pressupostada cada any sense poder dir ni piu (s’ha de reconèixer, no obstant, que en el passat sempre hem perdut més del 15% de la xifra pressupostada per l’endèmic baix nivell d’execució de l’obra pública estatal a Catalunya).

Finalment, l’any 2015 (i no el 2013 com han assenyalat alguns), sempre que la conjunció política i astral sigui favorable a Catalunya, s’efectuarà una valoració global de l’aplicació de la metodologia, fet que proporciona una excusa magnífica a l’Estat (i també a una part de la societat civil i política catalana) per als propers anys: a mesura que la inversió no executada es vagi acumulant (atès que, malgrat les salvaguardes, existeix un forat en l’acord que podria provocar que la inversió no executada s’anés acumulant com una gran bola de neu) ens diran que no patim, que estiguem tranquils i no ens posem nerviosos, que l’any 2015 ja es corregiran les possibles mancances. Tot i que és possible que l’any 2015 no calgui corregir res, atès que si el Tribunal Constitucional dictamina que la disposició addicional tercera de l’Estatut és inconstitucional, l’acord Solbes-Castells seria paper mullat i únicament hauria servit com un acte més de la precampanya de les eleccions generals de març de 2008.

Us adjuntem el percentatge d’inversió de l’Estat pressupostada a Catalunya en els darrers 10 anys. Es pot observar com en tots els anys el percentatge de la inversió estatal a Catalunya se situa molt per sota del pes de l’economia catalana en el conjunt estatal (18,72% segons les darreres dades de l’INE).

Com a dada curiosa (o potser depriment) el percentatge d’inversió de l’Estat a Catalunya pressupostada per a l’any 2008 (14,9%) encara se situa lluny del millor dels darrers 10 anys: el 2003(15,9%).

Tanmateix, no es pot oblidar que es mostren les dades pressupostades i que l’endèmic baix nivell d’execució de l’obra pública a Catalunya provocaria que amb les dades liquidades aquests percentatges fossin sensiblement inferiors.

Arran la presentació del projecte de Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) de l’any 2008 l’Observatori del Finançament de Catalunya fa la següent valoració d’urgència:

• La inversió de l’Estat a Catalunya per a l’any 2008 representa un 14,9% de l’espanyola (lluny del 18,72% que és el pes de l’economia catalana en el conjunt de l’Estat). L’any passat era del 13,9%. (pàg. 289 de l’informe econòmic i financer dels PGE).

• La inversió pròpiament dita per habitant és de 508,2 € a Catalunya, mentre que a Espanya és de 545,9 €. Per tant, a Catalunya un 6,9% menys que la mitjana espanyola.

• De la inversió regionalitzable 24.404,65 M€ ens en tocarien un total de 4.568,55 M€ en aplicació de la disposició addicional tercera de l’Estatut. Ens en donen 3.625,61 M€, en falten 942,94 M€.

• A la pàgina 290 de l’informe econòmic i financer dediquen 7 (set) miserables línies a dir-nos que en la seva base de càlcul ens haurien de tocar 4.365,30 M€ (incloent transferències de capital, mètode de abonament del preu i partides pendents d’assignar) i ens diuen que en pressuposten 3.642,50 M€ i que, per tant, als pressupostos hi ha 722,80 M€ no assignats.

• Liquiden la disposició addicional tercera en set miserables línies!!!!!!

• Dels 827 M€ que segons Castells i Solbes ens deuen del 2007 (per l’OFC són 1.065 M€) ni una paraula ni, més preocupant, ni un euro en els pressupostos del 2008.

Us adjuntem el capítol d'inversions de l'"Informe Económico y Financiero" dels Pressupostos de l'Estat pel 2008

El 18 de juny de 2007 (casualment o no, exactament un any després de l’aprovació de l’Estatut en referèndum) la Cambra de Comerç de Barcelona ha publicat en la seva pàgina web (http://www.cambrabcn.es) un estudi en el qual s’analitza quin han de ser l’àmbit d’aplicació de la disposició addicional tercera de l’Estatut, referida a les inversions en infraestructures que l’Estat ha d’efectuar a Catalunya. L’estudi consta d’un document tècnic amb l’opinió de la Cambra, i l’opinió de nou experts de reconegut prestigi acadèmic.

A grans trets, la Cambra conclou que la interpretació del concepte d’infraestructures que fa el Ministeri d’Economia (sols considera les realitzades pels ministeris de Foment i Medi Ambient) és arbitrària. Així, en la pàgina 10 de l’esmentat informe es pot llegir: “(...) resulta tan arbitrari restringir les inversions en infraestructures a les de transport i medi ambient com incloure o excloure discrecionalment les relatives a habitatge, o les científiques i tecnològiques, etc. En opinió de la Cambra, el que no ha restringit de forma explícita el legislador, no és justificat restringir-ho en l’aplicació de la llei”.

La Cambra en el seu informe també recull diferents exemples concrets on la diferència de criteris entre el seu criteri i el del Ministeri d’Economia afecta a la base de càlcul utilitzada per aplicar la disposició addicional tercera de l’Estatut (pàg. 12 i següents). Així, per exemple, citant literalment l’informe de la Cambra: “En el marc del Ministeri d’Agricultura trobem el cas de les Sociedades Estatales de Infraestructuras Agrarias – SEIASA. La SEIASA del Nordeste, S.A., per exemple, té previst realitzar vàries inversions en infraestructures hidràuliques a Catalunya el 2007 (com, per exemple, dos projectes a realitzar al marge dret del riu Ter: Molí de Pals i presa de Colomers, amb un pressupost total de 21,7 M€). Aquests tipus d’inversions s’inclourien en la base de càlcul per aplicar la disposició addicional tercera segons la Cambra, i quedarien excloses de la base de càlcul segons el Ministeri d’Economia” (pàg. 13).

En tot cas, cal assenyalar que les opinions dels experts consultats no són plenament coincidents, en especial pel que fa referència a la interpretació del concepte d’inversió en infraestructures.

Us adjuntem l’informe que ha elaborat la Cambra de Comerç de Barcelona, així com un conjunt d’articles de la premsa escrita que s’han fet ressò de la notícia.

Disposició addicional tercera:

"La inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures, exclòs el Fons de Compensació Interterritorial, s’ha d’equiparar a la participació relativa del PIB de Catalunya en relació al PIB de l’Estat (18,8%) per 7 anys. Aquestes inversions poden emprar-se també per a l’alliberament de peatges o la construcció d’autovies alternatives."

La disposició addicional tercera de l’Estatut estableix que la inversió en infraestructures de l’Estat a Catalunya, excloent el Fons de Compensació Interterritorial (FCI), s’ha d’equiparar al pes de l’economia catalana en el PIB del conjunt de l’Estat (18,8%).

Això no obstant, segons els Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2007, Catalunya rebrà el 13,9% de la inversió regionalitzada que realitzarà l’Estat en les comunitats autònomes , és a dir, 2.958 milions d’euros. En el primer any d’aplicació de l’Estatut, l’esforç inversor realitzat directament per l’Estat a Catalunya disminuirà en relació a l’any 2006 (amb una inversió pressupostada del 14,6% a Catalunya) i serà el més baix dels darrers sis anys.

En el document adjunt trobareu l'explicació de la trampa que ha fet servir l'Estat per calcular les inversions a Catalunya.